Boma (recinte)

Una boma és un recinte ramader, un recinte comunitari, una palissada, un corral, un petit fort o una oficina del govern de districte, utilitzat habitualment a moltes parts de la regió dels Grans Llacs africans, així com a Àfrica central i meridional. S'associa especialment a la presa de decisions de la comunitat. La paraula originàriament pot ser del bantú o del persa, i s'ha incorporat a moltes llengües africanes, així com a varietats colonials d’anglès, francès i alemany.

Una boma al bosc. Aquest és un poble africà fortificat. Il·lustració publicada el 1892 a París a la revista Tour du Monde d'Édouard Charton ('La volta al món'), acompanyada d'un article sobre l’expedició de les escales a Katanga escrit a partir del diari de l'explorador Christian de Bonchamps.[1]
El boma de Msiri a Bunkeya.

Com a recinte ramader, una boma és l'equivalent de kraal. El primer terme s'utilitza en àrees influenciades per la llengua suahili, i el segon s'utilitza en àrees influenciades per l'afrikaans.

En forma de pobles o campaments fortificats, els bomes eren habituals a l'Àfrica Central als segles XVIII i XIX. Eren habituals a tot Àfrica, fins i tot a les zones afectades pel tràfic d'esclaus, les guerres tribals i la conquesta colonial, i van ser construïts i utilitzats per ambdós bàndols.

Picture of a boma enclosure constructed as a cicle of thorny acacia tree branches in a Kenyan village.
Un boma construït amb branques d'acàcia espinosa en un poble rural del comtat d'Isiolo, Kenya el 2018.

A part de les palissades ben construïdes que es mostren a les il·lustracions de bomes, el terme, a la pràctica, s'assemblava més sovint a l'estructura que es mostra a la il·lustració que acompanya aquest article. D'aquesta forma, sovint se'ls referia persones com JA Hunter[2] i Henry Morton Stanley.[3][4]

  1. René de Pont-Jest: L'Expédition du Katanga, d'après les notes de voyage du marquis Christian de BONCHAMPS, in: Edouard Charton (editor): Le Tour du Monde magazine, also published bound in two volumes by Hachette, Paris (1893). Also available online at www.collin.francois.free.fr/Le_tour_du_monde/ Arxivat 2010-02-05 a Wayback Machine.
  2. Hunter, John G.. White Hunter. Long Beach, CA: Safari Press, 2000. ISBN 1-57157-122-1. 
  3. Stanley, Henry M.. Through the Dark Continent, or, The sources of the Nile around the Great Lakes of equatorial Africa and down the Livingstone River to the Atlantic Ocean. New York: Dover Publications, 1988. ISBN 0-486-25667-7. 
  4. Stanley, Henry M.. How I Found Livingstone; travels, adventures, and discoveries in Central Africa, including an account of four months' residence with Dr. Livingstone, by Henry M. Stanley. HardPress Publishing, 2010. ISBN 978-1-4076-3041-0. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search